Altea ja està ací.

Jo li vaig dir que tinguera una hora curteta, que és el que es sol dir a una dona a punt de donar a llum, però no m'ha fet cas i la tia es va tirar un dia sencer "que si sí , que si no". AL final el secret millor guardat ja ha vist la llum, i mai l'expresió ha tingut significat més adecuat. Una xiqueta, que durà per nom Altea, va guaitar per ahí baix per a dir "ací estic". I jo a punt d'agafar l'avió i ací estic donant l'úiltima crónica natalicia, que no tan sols Letizia i Felipe fan augmentar les estadístiques. Sembla que abanda de l'espera i el cansament de la mamà tot ha anat bé. Espere que així siga. Jo encara no he pogut parlar amb ells, però no m'he estat de fer quatre liníes per donar la bona nova.

Des d'ací este regalet que sempre envie als meus amics-pares. Es una frase que un dia vaig trobar llegint el llibre La Salvatge d'Isabel Clara Simó. Em va agradar molt esta descripció del que ha de ser l'educació d'un fill. No tots estareu d'acord, però crec que s'apropa prou als valors que s'han de trasmetre. Diu així:

Si tens un fill, complau-t'hi; però tremola pel dipòsit que se't confia. Fes que fins als deu anys et temi, fins als vint t'estimi i fins a la mort et respecti. Fins als deu anys, sigues el seu mestre, fins als vint, el seu pare, i fins a la mort, el seu amic. Pensa a donar-li bons principis abans que bones maneres; que et degui la claredat de la rectitud i no frivola elegància. Fes-ne una persona honesta abans que una persona hàbil.

Moltes Felicitats.