Ara que ja sé penjar fotografies no puc deixar de passar cap dia més sense deixar constància en el meu blog de les tres meravelles que veieu ací al costat. No cal dir,que són els meus nebots. Molts de vosaltres ja esteu farts de sentirme parlar d'ells, però és que no puc evitar-ho. Si el meu instinte maternal està baix mínims, el de tia el tinc que trenca els gràfics de les estadístiques. I sé de bona fe, que estos últims mesos més de tres i quatre de vosaltres ( l'últim xiquet va naixer ahir mateix)heu tingut també esta sensació de la que parle. Ès còmode. Disfrutes d'ells com els seus pares, però dormint huit hores. Els cantes cançons, els contes històries, però mai tindràs que esbroncar-los, per tant mai seràs el roïn. Encara que mirant-los be, no m'importaria gens adoptar-los per un temps. I és que no et pots negar a tindre al braç a Tomás quan s'agarra a la cama i et mira des d'allà baix amb mig somriure. Tomás és un dels bessons, el que està a la dreta. És molt bon xiquet, i té molta "paxorra", el que farà que arribe lluny. L'altre bessonet és Mario, el dels dits dins de la boca. La questió és tindre alguna cosa per anar rossegant. Este és un bitxo, camina a tota llet, es passa el dia fent el soroll que ell pensa que fa el lleó, encara que l'animal siga un ratolí. I ho fa tan fort que de vegades es queda com afònic. I l'altre és el meu fillol. Sergi, el major. El rei destronat de la casa. Quan era tot pe a ell , van arribar els altres a demontar-li la paraeta, i clar aixó s'ho té que cobrar. i com? a patades, punyades, ...a la mínima i disimulant, els porta fregits. Però és tan guapo, mireu quin ulls més blaus. Clar, ha eixit a la tia. Jo sé que sóc la seua tieta preferida. Li agraden molt els meus contes i es mor de vergonya i de risa a la vegada quan li faig un moviment amb les celles que li agrada molt. Be, crec que vaig a parar de babejar. A més segur que ningú està ja llegint-me. Be, si , espere que al menys la meua germana i el meu cunyat, es a dir, els responsables "de per vida" de les criatures. Glup! com sona aixó.
7 comentarios :
A mi des de l'últim diumenge d'agost també m'han d'anar replegant la baveta i és que Miriam, la meua primera nebodeta (imagina't Pilar!),ja ha nascut. Sense paraules! Te poc més d'una setmana i clar ara sols menja, dorm i plora però és que me passaria les 24 hores del dia mirant-la. Si ara ja l'enyore que passarà quan comence a anar-me darrere cridant tia Xeli! Farà de mi el que voldrà...i jo tant a gust.
Ai, quines tietes!!! Haurem de fer un club i fer trobades de ties i nebots. A mi em passa igual, no pot passar una setmana sense veure les meues, Paula i Sara, si no les veig em falta alguna cosa. Paula, que té 4 anys, quan em veu em dóna tots els besets que, segons ella, m'ha estat guardant tota la setmana. I ara que Sara, amb 16 mesos, comença a dir les seues paraules, m'ompli de goig amb un: TIA!!! que em fa oblidar que m'ha despertat a les 9 matí un dia de vacances.
Els responsables de les criatures feliciten a Cris per la tan bona idea de les trobades de ties i nebots. Penseu que podrien ser de tot un cap de setmana cada dos mesos ? Nosaltres fariem l'esforç. Je, Je
Molt guapos! disfruta-los, que en tindre 5 anyets començaran a demanar coses i ja no pararan mai! ;)
Bueno,bueno, aqui añade su opinión otra tía orgullosísima, es decir, la tía más joven que tienen "las criaturas" de la foto. Entiendo perfectamente todo lo dicho por Tía Pilar, pero lo de su ahijado ...claro que es su tía preferida, si no paras de comprarle cosas!!!(eso se llama chantaje). Pero bueno, sé que cuando crezcan seré yo la preferida,porque por edad seré yo la que más les entienda.Ahi queda eso, jejeje.(Ahora me dispondré a secar el teclado)
Los niños no quieren mas por quien mas les compra,,sino por quien juega mas con ellos y quien les dedica mas tiempo,, asi ha sido siempre y asi sera,, sean grandes o pequeños
dan por el... que no veas. OS cae la baba a todas. Una visitita al metge, una injeccioneta i bessons.
Gallinetes. Com tenim l'instint!
Publicar un comentario