L'autoestima

Feia temps que no em passava, i ara de colp, un altra vegada eixa sensació. Es una tontería, però et cal de tant en tant per sentir-te viu. Parle de quan notes alguna cosa especial amb un desconegut. No hi ha cap relació, només saps d'ell que coincidixes al mateix lloc de treball. Segurament l'has vist des de fa mesos, però és ara quan l'has mira't. Fa dies que creuem un timid "hola", un dolç "adeu" , uns ulls que busquen, i unes mirades que es troben. No saps res d'ell, és més, fas cabàles de com serà, i t'inventes de pas alguna història. Calcules la seua edat, el mires de reüll per veure si trobes alguna pista, nugues els detalls d'una pulsera de cuir, d'una motxilla de determinades característiques. Jugues amb ell sense ell. Però mai donaràs el pas. Es la maleïda vergonya. Però al cap i a la fi, és divertit. Fins i tot fas la xorrada d'anar a per alguna cosa que no necessites, a parlar amb alguna persona que està prop d'ell, simplement per mirar amb la cua de l'ull, i confirmar que està miran-te. Xute d'autoestima en vena. I a més , no faig mal a ningú.