Per què tot és tan complicat?
Per què no és més fàcil dir et vull?
Per què diem que si sí voliem dir que no?
Per què la paraula sucre és més dolça en valencià?
Per què tot té efectes secundaris?
Per què és tan difícil fer eixa telefonada?
Per què ens costa tant tocar-nos, agarrar una ma, fer una carícia, donar un abraç?
Per què no podem naixer amb coneixements d'informàtica i anglés?
Per què si l'altre día t'abellia besar-me no ho vas fer?
Per què ens estranya trobar un funcionari simpàtic i eficaç (segon mostrador detra de Correus - Alc ) ?
2 comentarios :
y que aun no se haya dado por aludido el elemento ese......
Pilar... sóc el funcionari eixe.,.. que casualment és el romàntic amb ganes de coneixer Altea. La teua amiga Carmen em va donar l'adreça del teu blog. Ets meravellosa. Tinc ganes d'abraçar-te, besar-te i demostrat-te quan puc donar-te. Tens raó... sucre és més dolç en valencià.---
Publicar un comentario