04 octubre 2010

Per terres d'Al-Azraq


Ara que comença la tardor és hora de fer caminades per la nostra geografia. Comença la temporada dels bolets, encara no ha entrat el fred de l'hivern i cal reactivar eixe cos malacostumat a la tumbona de la platja. Per eixa raó vos deixe esta recomanació. Una excursió a la Marina Alta, al barranc del Condoig, a la serra de Cantacuc, a Beniaia,un dels dos pobles de la Vall d'Alcalà (es pot arribar per la CV-713 desde Tollos o desde Alcalá de la Jovada).

La ruta del paratge natural del Condoig es una caminada curta, d'uns 5 quilometres i sense massa desnivell, perfecta per fer amb xiquets també. Es tracta d'un recorregut circular que s'inicia en la plaça de la localitat i ens porta a la font i el llavador. Des d'aci continuarem fins a l'assentamen morisc de la Queirola (Cariola o Criola) amb importants restes de les cases que formaven l'alqueria.


Estem en territori de Al-Azraq, el dels ulls blaus, un territori habitat únicament per mudèjars, i després moriscos (mudejars batejats a partir de 1520) , que durant més de 3 segles mantingueren la religió islàmica, les costums i la seua organització social. En la Queirola es conserven les arcades, les finestres originals, i algunes rajoles. Ja apareix en documents del segle XIII amb motiu de les rentes que Al-Azraq pagava al monarca. La Queirola continuà habitada per moriscos i després per cristians fins el seu definitiu abandonament després de la guerra civil.

Despres d'esta parada a este poblat morisc, continuem i el sender ens portarà al carst del Condoig, un paratge singular bellesa, humit i frondós, on encara queden rests de les antigues formacions vegetals de laurisilva. A l'eixida del barranc trobarem uns tolls amb abundant aigua ,la ruta seguix pel camí de Margarida i després tornarem al punt de partida de Beniaia.

4 comentarios :

dapazzi dijo...

pi, molta pau eh¡¡¡
A mi tambe em va agradar.

Txema Rico dijo...

eyyy Pilareta, i la manduca de la zona? qué, no es menja per ahí? ay ay ay...Estás perdent els bons costums....ja jaja

Anónimo dijo...

m'he alegrat molt quan he entrat i he vist que has tornat a escriure, espero que ho facis per molt temps i que la mala ratxa s'hagi acabat. Molts bessets.

Pilar Llorca dijo...

Gràcies anònim, també m'en alegre de saber que encara esteu ahí malgrat la meua absència.