28 marzo 2008

El despertador

El despertador m’ha trencat la son quan estava somiante
maleït invent que juga amb el temps, i al temps guanya
m’ha desfet el somriure i m’ha pintat la lleganya,
maleït invent que trenca el matí quan el matí s’alça.

Ni el café acabat d’exprimir, ni la dutxa, acabada de ploure.
Res m’ha consolat de la teua sobtada desaparició,
així ha començat el dia, tort, trist i sense solució.

Que passe ràpid, que s’esgoten les hores, que arribe la nit.
Que només vull agafar la son per redimir el dia,
que només vull tornar a tindre’t nugat als meus llençols
encara que siga en la fase REM de totes les meues nits.
Mentre estigues al meu cap, continuaras al meu cor.

5 comentarios :

Anónimo dijo...

Les figures són bones, m'agrada la pluja que ens dutxa!
Pi somnia variadet!!!!! jeje
Un bes guapa i recorda que tu ets a dintre del meu cor de nit i de dia!
Una de la sal

Cris dijo...

Puto despertador!

dapazzi dijo...

fallereta del 73.
"Festina lente"

Anónimo dijo...

...damunt són les 4.30... merda!
un altra de la sal

Anónimo dijo...

sita mía ,sigues sorprendiéndome, sigue escribiendo así!!