17 febrero 2010

Tecles i somnis

L'ordinador bull com la cassola al forn. Mentre, els dits arroseguen lletres del teclat a la pantalla. S'amunteguen les invitacions a la xarcia social i jo només vuig tancarme a casa. El cor em batega ràpid i l'ADSL es pren el seu temps.

Pluja de correus de Viagra, però cap noticia teua. Et faig sobrevolant les dunes d'Erg Chebbi, i el sol que imagine em cega per un instant. Torne a obrir els ulls i les icones virtuals em fan l'ullet. No se si volen lligar amb mi o despistar-me dels meus deures. Tanque finestres i m'en vaig a la terrassa. Per fi fa sol i les gavines criden . Aixó és que m'avisen de la teua arribada.

3 comentarios :

dapazzi dijo...

pilar, continua, continua...... aço, si que es el preludi d'un culebrò velezolano.

dapazzi dijo...

Aah¡¡¡¡ ASPETTA UN ATTIMO. Adesso que mi ricordo bene , il lago sono io , cara.

Txema Rico dijo...

collooonnnnnssss Pilareta, això només el pot escriu-re una enamorada...m'alegre....!!!