El 25 d'abril del 2006, pocs dies després de començar a caminar este humil blog, vaig penjar un post que parlava sobre el desencís o el desencant, el mateix és, però tal vegada per explicar el que vuig explicar, es millor parlar de desencís, més que res per ser una paraula composta amb el terme encís, que es una parlaula que m'agrada molt.
L'encís és com el desig, però amb una carrega de innocència que el desig no té. El desig, siga el que siga, es més carnal, l'encís és més espiritual. I com sempre m'en vaig del fil.
Torne hui a parlar del desencís perquè toca. Perquè la vida es una succesió de xicotets desencisos. Si fora un seguit de grans desencants, no seria una vida, seria una tragèdia. Be, doncs com anava dient, que no es despiste ningú, eixa cadena de desencisos va fent el nostre cor més dur, la nostra anima més assenyada, i els nostres amics, més amics. Així és.
És com quan vas a vore un pel.lícula de la que esperes molt, i a l'eixir del cine t'en adones que has perdut dos hores i set euros. Et fa rabia, no? Has eixit desencantada, perque tu anaves predisposta i fins i tot et feia il.lusió. Es el desencís altra vegada. Que anem a fer. Però amb la que está caent al meu costat ( molt més a prop del que m'agradaria), jure que no em queixaré ni un minut més. Estic desencantada, però feliç.
2 comentarios :
Que bonico¡ Torna quan vullgues al hostal
Ufff Pilareta...d'això et podría donar lliçóns i lliçóns...Jo sempre he dit que no volía coneixer als meus amics. Volía pensar que hi eren, sense més. El fet d'haver de coneixer-los comportava que alguna cosa roïna m'havia de passar. Per això m'estimava més viure en la ignorancia. Pero mira, la vida es així, i en un periode curt de temps he hagut d'assabentar-me dels que son i dels que no eren amics...Satistet per un costat, fotut i "decensisat" per l'altre. Així es la "life"....
Collóns quin rotllo!!!!
Publicar un comentario