24 abril 2009

Tres anys ja

Demà fa tres anys que estic ací, al meu blog, al vostre blog. La veritat és que mai vaig pensar que significava portar un diari de bitàcora a la xarxa, simplement volia enganxar-me d'alguna manera a les noves tecnologies i als nous sistemes de comunicació per a no quedar-me aillada en este món tecnologicament famolenc. I a més escriure, per mi és terapèutic, alliberador i plaent. Així que vaig dir-me endavant. Tira-li.

Ara, mire la data del meu primer post, 24 d'abril del 2006, i no done crèdit, tres anys ja i quantes coses han passat.... He penjat 370 articles, des de comentaris sobre cinema o literatura, a fotos, reflexions, pensaments, cançons, cròniques viatgeres, relats de ficció, experiències de vida...

El que més em sorpren és que diariament vosaltres, coneguts i desconeguts, entreu a este cau acollidor, com dic en la capçalera del blog, perque esta pàgina sense vosaltres no té sentit. Pel contador de visites, que només funciona desde fa un any, se que una mitjana de 25-30 persones entreu ací diariament, fins i tot he tingut puntes de 70 persones en un mateix dia. Per a mi aixó és increible, i volia aprofitar hui per donar les gràcies a tots i cada un de vosaltres, els meus lectors.

Se que hui en dia blogs hi han a patades, per aixó és més d'agraïr la vostra companyia. Jo intente actualitzar-ho almenys tres vegades a la setmana, crec que un blog deu d'estar viu, la seua filosofia és la d'un diari personal. Per a mi es impossible escriure diariament, no tinc temps, però ho intente, simplement pel plaer d'escriure, i evidentment de que em llegesquen.

També se que la majoria de les vegades jo no conteste els comentaris, pero aixó no vol dir que no m'en alegre i tinga en conte la vostra complicitat cada vegada que llig un. Per favor no deixeu de fer-ho. Els teòrics de la comunicació es tirarien ací el rollo del feedback i la inter-relació entre emisor i receptor, per a mi és tot més fàcil: jo planteje el que tinc al cap eixe día amb la satisfacció de poder compartir-ho, i a l'altra banda esteu vosaltres, que per uns segons o minuts vos quedeu ací a la meua particular galaxia. Moltissimes gràcies per estar ahí, a l'altre costat, i a la vegada, al meu costat.

10 comentarios :

Josep dijo...

Jo el vaig començar al febrer de 2008. El meu no és un blog ni intimista, ni apologista, ni pontifical, ni cap tribuna d'opinions. Simplement m'ho vaig fer per a mi, a mena de diari, per recordar events o coses que he viscut.
Veig que altres, com tu, s'atreviu a expressar els vostres sentiments a la xarxa. Este tipus de blogs són dels més seguits.
De vegades d'un blog pot eixir un llibre. És el que li ha passat a Martí, un amic. Va començar amb http://buscaquithapegat.blogspot.com, i ahir, dia de Sant Jordi, el tenies firmant llibres a Barcelona jeje.

Vent d Cabylia dijo...

Jo t'he descobert fa poc, però espere gaudir-te per molt de temps. Felicitats!

Unknown dijo...

És un plaer llegir-te. No defalleixis!!!

Anónimo dijo...

Estimada Pilar:
El teu blog és poca cosa per a la gent que te coneixem personalment.
Per cert , jo esperava que sofrires la “Síndrome de stendhal” quant vas entrar en S. Ignasi dels jesuïtes, bo tindràs que visitar Santa Croce(Firenze). Auguri.

german dijo...

Arturo i jo també se'n recordem dels inicis del teu blog... ;) i en part és que el temps passa fugint de tots i de tot el món. Ens dones les gràcies, però te les hem de donar nosaltres a tu per tot el que ens dones als teus cometaris! salut!

Anónimo dijo...

Gracias a ti por escribir y asi te tenemos más cerca. Muac, Mc

Anónimo dijo...

Felicitats, Pi.

Txema Rico dijo...

Enhorabona per la calidesa que has sabut transmetre en cadascún dels articles vessats des del teu cor i cervell...de nou, enhorabona, però en este cas en majúscules. ENHORABONA y gràcies per delectar-nos.

Xeli dijo...

Gràcies a tu, Pilar! Jo com ja t'he dit mil vegades no et deixe comentaris però t'assegure que és un dels pocs blogs que visite molt a sovint. Enhorabona guapa!!!

SITA dijo...

Muchas gracias sita mía?? Con lo que me gusta leerte, sabes que lo hago muy de vez en cuando porque no tengo internet, pero cuando lo hago siempre dejo algo escrito. GRACIAS A TI SITA MÍA!!!