26 junio 2006

De tecles i xarcies

Jo tinc un greu problema amb l'informàtica. Jo no la vuig a ella , i ella no em vol a mi. I qué farem ara? Perquè estem al 2006, i a no ser que em dedique a la cria del samaruc, la necessite per a viure. Ací caldria revisar el concepte de necessitat i el concepte de vida, és clar. Però ara per ara és una de les meues eines de feina, i fins i tot, utilitce els mitjans que ella em possa al meu abast per gaudir del meu temps lliure. Des de buscar per Internet un billet d'avió, carregar música en el meu MP3, fins escriure en este blog. Però tot i esta dependència malaltissa se que la nostra és una relació amb futur , però que he de treballar. (Com la resta de relacions, no?) Jo voluntat li pose, però ella no té cap consideració. Hauria de ser més condescendent amb una generació com la meua, que al batxillerat encara et donaven atriar entre "hogar" i "diseño" com assignatures optatives.
Jo faig per arribar a l'enteniment,però quan li dones a eixa tecla i desapareix tot, i arrosegues el ratolí cap al binomi "editar-deshacer" , i veus amb els ulls desorbitats que l'opció no es pot activar per no sé quina tràgica circunstància , i t'arriba l'angoixa, i demanes ajuda, i començes a suar, i a maleïr.....I sospites que els teus amics van a deixar de ser-ho perquè no fa més que telefonar amb urgència hospitalaria per explicar l'última tragedia a este costat de la xarcia. ( des d'ací , un altra vegada , gràcies, germanet) I damunt , una que és molt tastaolletes, i que té els ditets hiperactius damunt d'un teclat, no pot estar de "toketejar" tot el que troba per ahí dins, i clar, passa el que ha de passar. Però com una també és cabudeta , assegure des d'ací que no vaig a tirar la tovallola. No tinc coneixements, ni idea de gigas, megas , i tot eixe món alié , però jure com Escarla O'Hara al peu de Los Doce Robles que demà serà un altre dia i continuaré ferma en la batalla.

5 comentarios :

Anónimo dijo...

Ànim Pilar! Q val la pena! Gràcies a eixa tecnologia a mi em fas passar bons ratets.

Anónimo dijo...

Hola Pilar, després de llegir per segona vegada aquest escrit, em senc obligat a escriure't el que m'ha inspirat, pot ser estic mólt equivocat, pot ser no, tan sols tu ho saps i poc a poc aniré traguent'ho com si d'un curs de maieutica aristotèlica es tractara,
sona d'allò més bé, eh? t'explique, cada vegada que llisc els teus escrits veig un paralelisme amorós, com si la teua ment es desdoblará amagant els sentiments entre paraules formant històries precises i precioses, en aquesta veig una pilareta que no parla de tecnología sinò de sentiments, d'una relació d'amor no correspost, es un paralelisme en les nostres vides, l'angoixa de voler i no poder, de voler i no tindre, de voler i no ser volgut, de voler fer-ho bé, de no saber qué més fer, de no poder fer més, de voler ser comprés, de voler comprendre,de voler mes que mai, de no voler mai mes, quina parula mes ximple i quan de contigut amaga, eh? pense Pilar que com les noves tecnologies, anirem deprenent a voler i a volar, sense adonar-nos-en la tecnologia que ara ens domina,la dominarem i el nostre cor pot ser també serem capaços de dominar-lo, no creus pilareta?.


Per cert, encara no m'has dedicat un quadre......

Anónimo dijo...

A veure usuari anònim, m'has fet dubtar i he tingut que anar a comprobar-ho : la maieutica no és aristotèlica, és socràtica. A banda d'esta xicoteta "boutade" he de dir-te que potser sí estàs equivocat en aixó del paral.lelisme amorós. T'asegure que només estic parlant dels meus problemes amb l'informàtica. Però per favor pots continuar explicant-me més coses en ésta ,la teua pàgina. Encara que per la qualitat del que veig podries escriure el teu propi blog.

Anónimo dijo...

m'encanta el teu sentit de l'humor, gracies per la rectificació, la veritat ha sigut una confussió, però no em negaràs que es una bona teoria, fins i tot aplicable, bé seguiré llegint els teus comentaris que són fabulosos i meravellosos i em deixaré d'histories que ja t'he gastat la broma amb camera oculta, continua escribint xicona, ets mólt bóna, de debó, espere poder comprar algún dia un llibre teu.

Anónimo dijo...

Tía, si esto pareix un chat al descubert, mira que si encara ligues gracies al blog...jjj
Ja saps, res está escrit, sols el que tu vols!!!!