22 febrero 2016

Caminant per Benidorm : la ruta de la Torre de les Caletes


Si us acosteu per Benidorm i voleu fer un tomb per la seua història, sense deixar de veure el seu present, la vostra ruta és la de la Torre de les Caletes. Impressionants vistes de la ciutat dels gratacels des d'un dels indrets més desconeguts per al visitant.

La ruta de les Caletes la fem guiats per Francesc Llorca Ibi, filòleg de Benidorm i un apassionat del llenguatge mariner i la toponímia del seu poble. Gràcies als seus coneixements hem gaudit d'una ruta de dos hores de fàcil caminar, sobre camí asfaltat en la seua majoria. Fins i tot apta per a xiquets.

La ruta comença a la costera que hi ha abans de l'Hotel Nadal, al Racó de l'Oix i va paral·lela a la costa per camí senyalitzat.




Passarem per la cala del Ti Ximo i arribarem a la torre de les Caletes que dóna nom a la ruta. Les torres de guaita són torres de defensa que al llarg de tota la costa vigilaven l'atac dels pirates i corsaris. La de les Caletes, al nord es comunicava amb la torre Bombarda que vigilava la badia d'Altea, i pel sud amb la torre Aquiló. Aquest servici de vigilància estava dotat amb soldats o atalladors que donaven l'alarma amb senyals de foc o tocaven a rebat quan apareixien els pirates.

Aquesta torre era tan important per salvaguardar la població dels atacs que els musulmans volien tombar-la, i hi ha estat punt de molts atacs al llarg de la història. En un parell d'atacs pirates per part de pobladors de Tunísia, Benidorm va arribar a despoblar-se, va ser durant uns anys de l'edat mitjana.

Com hem dit, eixim des del Racó de l'Oix. I ací trobem la primera sorpresa per molts. El significat d'aquest topònim. Oix en valencià significa "ganes de vomitar", nàusees i d'ací aquest nom, ja que en aquesta zona antigament es formaven aiguamolls d'aigua estancada que feien molta pudor.




Després el primer punt de parada obligatòria el trobem a la Punta Llisera, on es calava una almadrava fins als anys 60. Aquest punt també va ser conegut com a Punta del Pinet, i era un redós per al temporal de Llevant. D'ací ve eixa frase feta popular que diu "fas més mal que un temporal de Llevant".


Més endavant i guaitant pels penya-segats podem veure la Cova de l'Aigua, la Cova del Presili
i la Cova del Moncàixer,  una atalaia permanent on podíen amagar-se dos galeres. Podeu imaginar! Quin temps de pirates! Bé, en realitat, ara també tenim de pirates, però d'una altra classe.

Espere que us agrade el post. I si voleu saber més de torres de defensa en la costa mediterrània, dels nostres pirates i corsaris, us recomane el llibre del meu amic Manel Biosca. Torres en la costa! Editat pel MARQ d'Alacant.


PD: Gràcies a Compromís-Benidorm per organitzar tan interessant ruta.

2 comentarios :

José Vicente Pérez Lloret dijo...

Enhorabona per la teua explicació, jo també vaig estar, i em va agradar conèixer la història del nostre avantpassats. No estaria malament fer i publicar relats com els vostres perquè la gent coneguera el nostre passat

Pilar Llorca dijo...

Moltes gràcies. La veritat és que tot el que va explicar LLorca Ibi va estar super interessant.