i amb els ulls tancats,
al nas,
mossegant-me el llavi,
al front per vore si tinc febra,
a cau d'orella dient-me com m'estimes,
el ràpid del "fins després",
el de cinc segons recolçats a la paret del portal de ta mare,
baix els llençols quan demanes guerra,
el de bon dia i el de bona nit,
el que té gust a café i el que sap a resaca,
aquell llarg i acollidor entre romaní i timó,
el del mos al bescoll quan em rente el cap,
el que em consola i sap a llàgrimes,
el que em fa callar,
el primer i l'últim d'un seguit llarg tirats al sofà,
el que "sap a glòria" quan fa dies que no ens veiem, el virtual,
el que no t'esperes i el que es veu vindre,
aquells primers fets amb vergonya,
el de després de fer-ho totalment esgotatats amb l'últim alè,
el primer d'enamorats amb 14 anys,
i l'últim, que encara hui em crema.
No hay comentarios :
Publicar un comentario