17 agosto 2009

i per què a mi?

Qui no s'ha enfrontat a eixa incògnita?
Qui no s'ha preguntat i per què a mi?
De vegades hem de parar de cop i volta el ritme mecànic de la rutina diaria, i em de mirar-se en l'espill per formular-se eixa pregunta:
I per què ami?
I no hi ha res que ens alleuge el mal de no tindre la resposta. I dolor sobre dolor, la vida s'enfila per la costera de la desesperança.
Anem a les palpentes en busca d'una llum, busquem raons, explicacions i solucions. Tot en eixe orde. Ens tanquem l'horitzó com el rucs que porten orelleres i no veuen que passa al seu costat ni per la cúa de l'ull. Tot es gris i t'encabotes en pintar-ho de negre.
I per què a mi?
Perquè t'ha tocat, perquè m'ha tocat , i perquè som i serem per a contar-ho.
Ara cal deixar eixir els fantasmes, exorcitat els esperits i parlar-ne, parlar-ne fins que siga part de la conversa més avorrida.

I de passada dir-te que tens molta gent al teu costat disposada a escoltar-te.

2 comentarios :

BORO. dijo...

Jo sempre que en passa aixó, recorde una cita que vaig llegir a un llibre vell que vaig tobar per casa els meus pares,
"Todas las horas hieren, la ultima mata"

Pilar Llorca dijo...

"Omnes vulnerant,postuma necat". Aixó es llatí, l'escric de memòria , no se si és del tot correcte. Es una cita que m'encanta.