Ser o no ser

Hui he vist allò que no vull ser.
Això està bé, perquè la majoria de les vegades sabem que volem ser, però saber-ne qué "no" volem no és tan fácil. Però de vegades només cal observar altres comportaments, ni tan sols això, perque com hui, per desgracia t’ho trobes davant la teua cara.
Jo hui he vist molt clarament que mai, mai, mai, m’agradaria arribar a ser el que hui he vist.
Les persones a la meua edad ja portem darrere tot un “background” que s’ha nodrit d’una educació, uns estudis, i un fum d’aspectes col.laterals. Eixa personeta que naix de tot això ets tú. I Tú eres el més important que tens en esta vida. El que tú faces amb la teua vida és el que va marcant el teua pas. Hi ha gent que pensa que ha de deixar petjada en la terra, que ha de ser “algú”: “jefecillo” en la treball, “coseta” en la comissió de festes del seu poble, “president” en la comunitat de veins. Només així pensen que han triomfat, volien ser això, i ho són.

Jo no voldria deixar cap petjada en esta terra, que no siguen les emprentes de les meus botes en els camins de cabres de les muntanyes. I estic segura que vindran en el discurs contrari, a dir-me que no tindre ambició en la vida es negatiu per a la carrera professional, i bla, bla, bla. Vos assegure que si jo fora Pedro Alonso o Patarroyo, i estiguera a punt de descobrir el vaccí per a la malaria, d’ambició no em faltaria. En aixó crec que ho dic tot.

Jo sóc com sóc, i a mi ja m’agrada. I m’agrada perquè se que és just el contrari del que no m’agrada. Per tant se que vaig per bon camí.
I si alguna vegada estic a l’altre costat, es a dir, si em comporte com hui he vist comportar-se a un company, per favor que algú m’ho diga molt abans d’arribar a eixe punt. Perquè una persona evidentment no és com és de la nit al dia.
Ja sé que normalment no ens parem a pensar si som el que volem. No tenim temps per a estes coses. Però si teniu una estona, pegeu-li a la bola, penseu si realment sou com realment voleu ser. Es difícil cambiar , però sí podem intentar millorar moltes coses.