09 junio 2008

Quin panorama

Zapatero està suant la gota negra. El panorama no és cap bicoca. A els d’ETA els ha pegat per celebrar el seu 40 aniversari i sembla que pensen continuar amb les “celebracions”. L’Ebre du més aigua que mai i, ja no saben si hi ha transvasament, canalització, vessament puntual o pixarrada general. Damunt,estem a 40 de maig i sembla que el “sayo” no ha fet encara el canvi d’armari. I si traus el morro a la carretera , guaita per on venen el piquets, que la vaga de transportistes no ha fet més que començar. El pa, la llet, les cebes i els cereals a preu de ternera. I la construcció mig paralitzada i les hipoteques ofegant el “gaznate” dels treballadors de a peu

Pero no tot es negre per a Zapatero. Estic segura que es frota les mans quan mira cap al carrer Genova. El sainet popular ja no té més papers per repartir. Sembla un Barrio Sesamo amb tota la carrega educativa al complet. Tot allò que no s’ha de fer. Tenim a la xiqueta rossa de les trenes (Esperanza), al Draculín ( Costa ), al mostruo de las galletas (Rajoy), a Peggy ( Soraya), y a Coco (Gallardón). Superat el “lluny” i “prop”, van ara per un capitol mes avançat : “quítate tú para ponerme yo” .

Es l’espill on es reflexa la societat que tenim. Una societat on una telefonada interviguda per la guardia civil conecta la vida de la Presidenta del Tribunal Constitucional amb Anita Garcia Obregón. Ver para creer.

Però sempre tenim l’esport per distraure el personal. Esta vegada Rafa Nadal guanya el seu quart Roland Garros. I aixó ompli pàgines i tertulies, però qui no ho veu és que està cego.

No hay comentarios :