10 febrero 2008

Pau


Este és Pau, el meu nebot més menut. Dissabte va ser el seu bateig i estava d'un simpàtic...és un xiquet molt rialler, i més ara que ja saps que ell mateix pot fer sorolls, fins i tot es canta per a dormir-se. Eixe és el seu estat preferit,dormit, per aixó crec jo que té eixes orelletes de ratolí....se les xafa de tant d'estar gitat. L'anecdota del dia va ser que el retor el va batejar sota l'advocació de Santa Paula. Es veu que pensava que era xiqueta i que Pau era apócope de Paula. Quin gran gag!! Com el de la seua tia, que per fer-se la xula i posar-se tacons, va acabar a urgències amb una torcedura de peu.

1 comentario :

sita dijo...

Aún recuerdo el momento post-torcedura por las escaleras!! jejejejje.Sólo te puede pasar a ti, Sita mía!!!
Pero mirar que guapo es nuestro sobrino!!! Para comérselo!! Mañana tengo toda la mañana de canguro con él!!