06 noviembre 2007

L'amor perdut

L'amor perdut té una capacitat infinita de ferir.
Està ahí, amagat, esperant que l'oblit es despiste.

L'amor perdut no sap de dates de caducitat,
torna a donar senyals el dia menys apropiat.

L'amor perdut hauria de ser amor amb punt i final
però com d'amor-amor només hi ha un,
el perdut té llicència per a matar.

3 comentarios :

Anónimo dijo...

Hermana mía, hay veces que parece que copias lo que publicas aquí, cuando te toca la vena pasional...no te reconozco. De todas formas me gusta ¿eh?

Anónimo dijo...

L'amor-amor, oh foll amor! No esdevé mai perdut. Són potser les seves conseqüències que ens perden. Pi, l'amor hi és. Ahi davant teu, assaboreix-lo!

Anónimo dijo...

en ocasions d'ha de traure l'escopeta... per si ensenya el cap!
:)