Estic començant a preocupar-me. En este blog els xiquets acabats de naixer començen a ser tot un referent. Ha de ser coses de l'edat, es a dir , que tinc a les amigues parint abans de que l'arròs es passe. Almenys elles fan per equilibrar la balança de la natalitat, ja que a l'altre costat estem tots aquells que ja em dit que no, que no tenim la necessitat, ni el desig, ni el que siga que haja de ser. Be, que m'en vaig del tema. Tot acó ve perque per fi, amb cert retràs, ha arribat a este món, Unai, el xiquet dels meus amics Ester i Gorka. Es molt wuapet com podeu comprobar i tot i que els pares diuen que ha estat tota la nit plorant (exagerats), amb mi s'ha portat superbé, estava tranquilet i monissim. En fi, que la Rosser ja té germanet, i la familia ja ha començat a tremolar per tot el que els ve damunt. Anim, que només son per a tota la vida!!!
No hay comentarios :
Publicar un comentario