17 agosto 2006

Desglaç.

Tot el dia que veig les teues parpelles,
com persianes que amaguen intimitats i secrets.

Dorms, i és ara quan et mire.
Descanses, i és ara quan puc tancar jo també els ulls.

Perquè no voldria desconectar-me del teu alé
ni deixar de caminar al ritme del teu batec.

Fes-me l'ullet,
encara que siga amb la distància prudent dels que no es coneixen.

6 comentarios :

Anónimo dijo...

Puafg bazofia

Anónimo dijo...

Que roïn és l'enveja!

Anónimo dijo...

Pilar, no saps com d'intrigada em tens!!! Algun dia sabré qui és eixa persona que inspire les teues paraules?
I l'altra cosa no té res a vore però és que hui he vist al quiosc una revista que recull receptes per a fer en la termomix i he pensat que a lo millor t'interessa.

Anónimo dijo...

no trobo millor manera de començar a introduir-me en el teu blog que llegint aquest poema tant increïble que hi has deixat... No dubtis que et seguiré les petges...
Muntsa

Anónimo dijo...

c'est beau lire tes mots à Paris. Je me souviens de beacoups de mots des écrivains parisiens; bisous.

natx dijo...

vulevu avec zizu materatzi torre eiffel eau de toilete