Un forat negre

De tant en tant hi han noticies colpidores. Però també de vegades més que la noticia és la historia que hi ha darrere la que ens commou.

Em sembla molt fort que en la era dels satèl.lits, on ningu pot escapar del "gran hermano" que tot ho vigila, un avió desaparega sense deixar rastre durant 24 hores.
Un día sencer i els informatius de tot el món continuaven sense poder donar cap informació. Res. Com engolits per un forat negre. Però al remat, sabem que tard o d'hora apareixeran proves del naufragi.

Però el que de veritat em sacseja el cor és la historia d'eixa parella d'espanyols, d'eixe matrimoni en lluna de mel. Tornen en avions separats per arribar a destinacions diferents, i quan ell arriba a Dubai, a peu d'avió li espera la noticia. Es la segona dona que se li mor( primer va morir en un accident la novia de tota la vida, i ara, la que feia dies s'havia convertit en la seua esposa). Només té 38 anys i la fortuna li ha arrancat l'amor per segona vegada. Quan tot era de color de rosa, quan el futur se li dibuixava com un camí planer, la mort es presenta i dona la cara. I a ell, se li trenca la vida.

No puc imaginar com ha de ser eixe colp. Com eixe home pot alcarçe estos dies del llit i donar un pas. El dolor ha de ser tan intens que ni el pensament trobarà raons. El sofriment, el patiment...ompliran dies i nits en una llarga angoixa.

Però ell està viu. Aixó és la realitat. Voldrà morir, però viu. I arribarà el día en que el dolor done un pas en fals, es despiste un moment, i un bufit d'aire nou es cole per eixe forat. Així som. Així patim, i patim perque estem vius.