28 septiembre 2007

Elefants


Un elefant pesa de mitjana quatre tones. Com, eixe volum d'animal pot convertirse en un pam de corda, és un mistèri. Un mistèri que als dos anys ha de tindre una solució ben lògica. M'explique. El meu nebot Mario té una especial dèria pels elefants des de molt menut. De fet el seu joguet preferit es un elefant de plàstic que li van dur els reis el nadal passat. Sempre va amb ell a tots els llocs, des de la banyera al llit.
Però la seua imaginació fa veure elefants allà on no hi han. Esta setmana passada anava amb un troç de corda amb un nuc a cada punta. Ell deia que era un elefant. I no hi havia forma de que soltara la cordeta. Un altre dia agarra el llaç de les sabates de sa mare ( amb moltissima imaginació pots fer que veus dos orelles de les dos llaçades ) i torna a dir que aixó és un elefant. I tu dius, i perquè veu un elefant en la corda i no un camió?. Simplement perque li agraden els elefants. La materialització d'alló que t'agradaria tindre davant, fer factible un desig, ha de passar abans per el sedàs de la imaginació, i després creure't-ho. En aixó hauriem de fer com els xiquets. Tal vegada em desaprés el fet d'anhelar impossibles. Imposibles potencials, es clar. Però jo estic segura que de tant voler una cosa, d'una o altra manera, l'has d'acabar aconseguint.

2 comentarios :

Anónimo dijo...

PERO QUE GUAPO MI CHICO, HASTA CON CARA DE ENFADO

Anónimo dijo...

El chavalín ya se empieza a preparar un viajecito a Africa aunque de momento no es consciente. Que sutileza. De raza le viene al niño por parte de tía lo de querer viajar.
Besos. Seronovesientas.