27 febrero 2007

El futur


Ací teniu al meu fillol, Sergi, i ella és Laura, la filla dels meus amics Joan i MariCarmen. Com aquell que diu es coneixen des que van naixer. Es volen i es barallen a parts iguals. En la guarderia es busquen en l'hora del patí, i quan estàn junts la tranquilitat s'acaba ràpid. Es el moment en el que entra en escena el concepte "compartir". I és que a eixa edat tot té propietat : és meu! és el seu crit de guerra. Dos paraules que pronuncien perfectament, res a veure amb la resta de vocabulari que aprenen en eixa seudollengua de drap que només entenen les mares. Tenen momés tres anys i el seu referent és Luna Lunera. Ni imaginen que Lucho i Lupita engreixaran la llista de mileuristas dins de no res. Perqué si vos pareu a pensar en els vostres xiquets, parits o no, en el seu futur, en tota la vida que els queda per davant....Fa vertigen. Deu meu!! 15 anys d'estudis obligats, i quatre o cinc més d'universitat, FP, tallers, la trena....és que els queda tanttttttttt per davant. I tot tan imprevisible. I sé que el futur hi ha que veure-lo en positiu i que tenen per davant tant que vore, tant que apendre, tant que disfrutar. Supose que qui, com la majoria de nosaltres, ha tingut una infantesa i una joventut feliç, sap que els queda per davant un temps màgic. La pena, o no, és que no són conscients. Per a ells, ara només importa trobar les galetes al calaix de la cuina, i que algú els espente la bicicleta.

3 comentarios :

Anónimo dijo...

Pero que guapos mis niños¡¡¡ yo quiero esa foto je je. un beso, mc

Txema Rico dijo...

Ho has clavat..!!! Com em sona tot el que has escrit... ja ja ja!!!

Sita dijo...

Que guapos Sita mía!! Hacen buena pareja, jeje. Si señora , estoy del todo de acuerdo contigo en que les queda mucho por vivir, pero eso sí, seguro que lo disfrutan, ahi estaré yo para verlo!!