30 mayo 2006

Mal d'amor

Només voldria capgirar el calendari. Descomptar els dies un a un, i amb el pas en negatiu de tot este temps, tornar a guardar dins dels meus ulls les llàgrimes que t'han plorat.
Si tu em dones una última oportunitat baixaré a l'infern si eixe és el preu. Demana'm, i t'ho donaré tot, confia, i t'embolicaré l'univers en paper de regal.
Perquè has de saber que les meues mans són mans de mort si no et toquen, i que els meus llavis es desdibuixaran si no es tornen a pintar amb l'emprenta dels teus.
Ja no et conec, perquè t'he somiat tantes vegades, que m'he inventat un home nou. Però puc evocar-te a l'instant i tornar a tindre't al meu davant com aquella primera nit.
Tal vegada, ara, protegida pel matalàs moll de la distància, ho tinc clar.
He pensat, rumiat, reflexionat i analitzat. Per passiva i per activa. Amb la negativitat del dolor i la positivitat de l'oblit. Però et jure que només tens que donar-me una última vegada la mà, i em nugaré a tu per sempre.

8 comentarios :

Anónimo dijo...

Ufff!!! Pilareta!!! Sí que estás mal d'amors, sí. Es el que té viatjar a llocs encisadors arreu del mòn. Amb allò apanyats que son els del terreny...!!! Si poguerem rebobinar els dies de la nostra vida i llevar-los, quantes coses canviarien. En fí, ens conformarém amb rebobinar cintes SP o SX... que tant dona.
Bessets.
Gálvez.

Anónimo dijo...

Després de secarmos les llàgrimes, amb l'emocio de per fí haver entrat per primera vegada al teu blog. Ens hem adonat que tenim una Carrie Bradshow a lo valenciana. Esperem que continues deleitanmos.
Bessets desde Barxeta.

Sita dijo...

Sita mía, si ha habido un hombre que ahora te ha producido ese "Mal d'amor"...ole por él porque me ha gustado mucho.Imagino que estás bien, hace sólo 3 días que hablé contigo y no te noté depresiva, y menos por un tío. Que no me entere yo!!Y sigo pensando en tu libro...escríbelo, de verdad, me encanta cómo escribes(no es peloteo familiar,¿eh?).Esperaré tu siguiente publicación!!!Besitos

Bea Ponce dijo...

Hombre Bartxeta! Quant de temps! Com estas????

rovira del verger dijo...

xe pilar....
m'has deixat en blanc, sense paraules,..
molt bónic, massa bonic x a mi q quan senc parlar d'amor m'agarren ois,... hahaha
ahhh i una cosa dl final q no m'ha quedat clara "em nigaré a tu..." siiii hhhhomé quan ells vullguen sense tindre amb conter el q nosaltrs pensem, al seu gust sempre, no potser eh no.
promet-me q si t'arriba eixe moment sabràs valorar ls coses i no pensar en pardals.

ale xula,
continua tn profunda
eres boníssima descrivint estats d'anim. Eixa sensibilitat no la desaprofites i convidamos al plaer de deixar volar la imaginació a partir dls teus escrits


gordíssim abraç

Anónimo dijo...

Alguien que escribe esto tiene que ser buena, muy buena y no solo en el relato..... en la forma ..... en la manera.... en la expresión...... en como escribirlo, sino como persona que sabe interpretar la vida, que sabe lo que es el dolor por amor, que sabe lo que es sentir el verdadero amor. Te deseo que encuentres a quién sepa valorar lo que tú, realmente, vales y que, por quién tanto sufres, no sabe a quien deja, a esa gran persona que deja. Un besazo.

Anónimo dijo...

El funcionari de Correus s'ha quedat bocabadat

Anónimo dijo...

dura situación pero muy bien descrita, enhorabuena guapa!