26 abril 2006

FES-ME UN ALTRE

Amb els ulls oberts, i amb els ulls tancats, al nas, mossegant-me el llavi, al front per vore si tinc febra, a cau d'orella dient-me com m'estimes, el ràpid del "fins després", el de cinc segons recolçats a la paret del portal de ta mare, baix els llençols quan demanes guerra, el de bon dia i el de bona nit, el que té gust a café i el que sap a resaca, aquell llarg i acollidor entre romaní i timó, el del mos al bescoll quan em rente el cap, el que em consola i sap a llàgrimes, el que em fa callar, el primer i l'últim d'un seguit llarg tirats al sofà, el que "sap a glòria" quan fa dies que no ens veiem, el virtual, el que no t'esperes i el que es veu vindre, aquells primers fets amb vergonya, el de després de fer-ho totalment esgotatats amb l'últim alè, el primer d'enamorats amb 14 anys, i l'últim, que encara hui em crema.

9 comentarios :

Anónimo dijo...

escrius molt bé!

natx dijo...

calenta!
Amb 14 anys? si, si
El millor, el matutí inesperat...

Anónimo dijo...

tu si que saps a glòria. shhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh mmmmmmmmmmmmmmmmmm ahhhhhhhhhhhhhhhh uiqui uiqui uiqui uiquiiiiiiiiiiiii ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh massssssssssssssssssssss masssssssssssssssssssss

Anónimo dijo...

Pi! És potser l'escalforeta...el que ens manté vius... dic...vives. M'agrada!

Xeli dijo...

Quina dolçor no? L'article m'ha agradat molt Pilar i espere que continues penjant cosetes en català. UN BES

Anónimo dijo...

Ets la millor. Ho se desde fa mes de vint anys.

Anónimo dijo...

Ale Pi! Sempre amagues sorpreses i accions bancaries???? No et feia jo tan sensible i romàntica...com pares més bé sequeta!!!! Saps quin és l'antònim de decebre?? dons tú eres de les poquíssimes persones (menys de 3) en les que he experimentat eixe estrany i meravellos proces invers a la decepcció. I damunt eres un geni de la informàtica. K asquerosa!

Lluís Raga dijo...

Tan sols he pogut fer una ullada ràpida i m'he trobat gratament sorpre's amb un estil literari intimista i que destila sensibilitat femenina. No he pogut més que recordar alguns versos de l'hotel París d'Estellés. Poesia (o prosa?) senzilla però cridanera en sentiments.

Felicitats. Lluís.

Bea Ponce dijo...

Porte dies volent entrar al blog per llegir este text, S'en parla molt i molt bé... que ho sàpies.

Però no he pogut entrar abans perque estava ocupadissima fent-me uns quants ... al carrer, a casa, al treball.... de dia, de nit...amb llengua i sense... lícits i prohibits, dolços i amargs...

Ara que he trobat una estoneta, pense que ha volgut la pena fer una parada.

B7s (de quina altra manera podria dir-te adeu?????)