19 octubre 2007

Pla fa Plam!


Pla se'n va. Tanca la porta. Joan "imbècil" Pla( dit amb tot el carinyo de la "canallesca") deixa de calfar la poltrona. Set anys al capdavant del PSPV i res a destacar de la seua gestió como a lider d'una oposició gris, apàtica, i com ara hem reafirmat, totalment dividida. Com volien que no guanyara el PP amb este panorama?
Quan passen estes coses sempre dedique uns minuts (més seria una perduda de temps) a reflexionar sobre el paper dels polítics. I és que, per a mi, és quasi una incògnita (tipus Yeti o Nessy) el poder d'atracció de la política, alló que es denomina l'eròtica del poder. On està el plaer? On està la satisfacció d'eixa feina?.Assistir a congresos en caps de setmana, rebre premis honorifics d'associacions de veins i penyes culturals? Desfilar mig disfressat a les festes de pobles que ni tan sols són el teu? Haber de parlar tots els dies en gent que no coneixes de res? Aguantar que et miren mal, o fins i tot parlen de tú? Ser sospitós de tot? Fins i tot de no pagar les obres de ta casa..... Però si de morosos el país està ple.
Pla se'n va i no sé si li fa un favor al PP, que ja ho tenia fàcil, o tal vegada els populars el tiraran a faltar. Si més no era un rival còmode per a ells. Però ara el PSPV trau del "baúl de los recuerdos" a un ex molt honorable, Joan Lerma, eixe home amb aspecte de Jaume I ficat a mestre de secundaria. I a de La Vega. El que li falta al partit, "aires nous" i "gent jove".

3 comentarios :

Lluís dijo...

Pla va entrar al partit de rebot i ara ix per la porta de darrere. I en mig, tan sols mediocritat. Ara bé, ningú -potser m'equivoque i algú si que està en aquest cas- i dic, ningú, es mereix que l'espenten d'una manera tan canalla com ho han fet. Estic convençut de la incapacitat política d'este home. Ens ha donat motius des del primer moment. Ara bé, sincerament, no crec que siga un lladre ni un deshonrat. No crec ni tan sols que puga arribar a ser-ho... malauradament, cada vegada els partits sembla que tenen estructures més paregudes a la màfia. Com a referència el clan dels "Pepiños" blancs, que cada dia són més obscurs.

P.D Per cert, si reflexionem amb el paper dels mitjans de comunicació en este bonic sainet, tal vagada se'ns lleven les ganes -encara més- de ser periodistes...

Anónimo dijo...

Pilar, me gustan tus comentarios y tu blog, lo que no me gusta es que escribas en valenciano. Cuando lo haces el resultado es mucho menos dinámico y apetecible. Supongo que lo haces porque eres defensora de esta lengua, pero piensa en los lectores que pierdes si la utilizas mucho.
Gracias

Pilar Llorca dijo...

No es que sea defensora, es que es una de mis dos lenguas. Tengo el privilegio de poder expresarme con ella y no lo voy a dejar de hacer por "los lectores". Además se que todos ellos, incluso tú, anónimo, sois gente intligente. Así que sobran palabras.